La lluita és de tots i només la podem fer junts.

L’equip de govern de Masquefa format per 7 membres, 2 dones i 5 homes, creu que tenir una vila lliure se sexisme, masclisme i opressió a la dona, és una pèrdua de temps. Absoluta. 

El passat dia 19 de maig, just abans de l’inici de les vacances d’estiu, a conseqüència de diferents “tics” patriarcals i actuacions dutes a terme per l’equip de govern, però principalment amb l’objectiu de poder crear i, fins i tot, consolidar en el temps una vila lliure de sexisme i violència vers les dones, la CUP proposa en un ple municipal l’aprovació d’una moció que pugui assegurar que en un futur la vila serà lliure de qualsevol acte sexista en les festes celebrades al municipi.

La moció va ser aprovada per majoria amb els vots del PP, ERC, el PSC i la CUP, impulsora de la moció. El debat sobre la moció durant el plenari, amb temes tan importants sobre la taula com la violència de gènere, els joves vers les actituds sexistes, amb tot el que això implica, la música amb les seves lletres, la televisió i les modes amb els seus estereotips, el paper de la dona, el patriarcat que ens oprimeix dia a dia només pel fet de ser dones... El que podia, i hauria, d’haver estat un debat enriquidor i necessari, es va convertir una vegada més en un autèntic circ de mascles alfa intentant fer veure a la regidora de la CUP, que l’únic que feia era perdre el temps, que tot això eren tonteries i amb cites tan cèlebres com que si els volíem fer creure que unes cançonetes eren les culpables de les morts de les dones en mans de les seves parelles.

Debat estèril malintencionat, amb menyspreu, rialles… propi del que ens té acostumats el govern de CIU, que tractava i utilitzava el mateix to com si del canvi de sentit d’un carrer es debatés. Sense respecte, interès ni tacte. El que es volia posar sobre la taula, o millor dit, el que es volia era fer un cop de puny sobre la taula per decidir un canvi de sentit en la política i protecció de les dones vers la violència de gènere.

Evidentment que no Sr. Regidor. Les lletres de les cançons no ens maten, tot i que lletres de cançons com les de Plan B i moltíssimes altres que escolten els nostres joves a diari, tenen un sentit que ens porta al naixement de la violència.

“Y es que así soy

Pa' donde vamos?

Nos vamos pues a matar 

Así fue la primera vez que te pegué 

Y de encima de mi no te querías bajar .”

No ajuden. Gens.

El debat no va canviar de sentit. Un govern entestat amb obviar la violència que pateixen les dones que va veure com, tot i el seu vot en contra, la moció va ser aprovada amb el vot de la resta de grups polítics. No va trigar l’Alcalde en deixar clar que no es portaria a terme cap dels punts aprovats democràticament. Masclistes i antidemocràtics.

És interessant veure que l’ajuntament és una institució tant antidemocràtica que les iniciatives tan sols es tiren endavant si les decideixen ells.

Tot allò ha quedat en un calaix. Va arribar l’estiu, una violació per part de 5 homes a una dona, 1 agressió sexual a una dona cada 13 hores, cançons comercials que tothom balla i canta amb lletres absolutament masclistes, dones assassinades en mans de les seves parelles, operacions bikini per a que totes estem dins de l’estàndard dels seus estereotips per agradar als homes i un sense fi de despropòsits…

Però no patiu dones de bé. L’equip de govern de Masquefa, format per 7 membres, 2 dones i 5 homes, creu que tenir una vila lliure se sexisme, masclisme i opressió a la dona, és una pèrdua de temps. Absoluta. És millor fer promoció de l’opressor que fer costat a l’oprimit.

Només ens queda desitjar que obrin els ulls, que apaguin la tele, que deixin de mirar-se el melic, que escoltin una mica als joves del municipi que ells governen, que parlin amb les dones, amb les àvies, amb les nétes, amb les filles, les amigues i les cosines i, si ho volen, només si ho volen, veuran que les nenes somien amb prínceps blaus per culpa del patriarcat, que les joves es preocupen pel seu cos i viuen sota la pressió de les modes i els estereotips, que les dones estan pressionades a ser mares perquè la societat les jutja i a afanyar-se a tenir el plat a taula i les tasques domestiques a punt, i que les àvies, les nostres pobres àvies, moltes d’elles, encara es posen les mans al cap en veure com alguns talleu les ales a totes aquelles que volen sortir de la ratlla patriarcal i ser lliures.

Però no. Mentre nosaltres només somiem que les dones un dia siguem i siguin lliures, ells segueixen volent que a la seva filla se li aparegui un príncep blau. Un home com cal. Que la cuidi i ajudi amb les tasques de la llar, si quan arriba de treballar no està cansat, clar. Serà llavors quan serà una bona filla. Serà llavors quan tindrem una dona més sota el poder d’aquest sistema patriarcal que ens ofega i ens pren la vida. 

 

Artícle d'Anna Mas Estruch militant de la CUP Masquefa.

Mentre nosaltres només somiem que les dones un dia siguem i siguin lliures, ells segueixen volent que a la seva filla se li aparegui un príncep blau. Un home com cal. Que la cuidi i ajudi amb les tasques de la llar, si quan arriba de treballar no està cansat, clar. Si està cansat s’ha de respectar. Serà llavors quan serà una bona filla. Serà llavors quan tindrem una dona més sota el poder d’aquest sistema patriarcal que ens ofega.