La CUP vol fer publiques les següents reflexions, consideracions i compromisos davant de l’escenari actual del procés cap a la consulta independentista del 9 de novembre.

- La CUP no ha dissenyat la concreció institucional d'aquest procés ni ha estat d'acord amb la seva plasmació concreta, encara que en general li ha donat suport críticament (declaració de sobirania i concreció de la data i la pregunta) i, puntualment,s’hi ha abstingut incrèdulament (viatge a Madrid a demanar permís). Malgrat tot, la CUP sempre ha treballat conjuntament amb la resta d'agents polítics i socials en la reivindicació que ara mateix és majoritària en aquesta part del nostre país: la necessitat d'expressar-se sobre la independència.

- En aquest sentit, la CUP no ha fet fetitxisme de quina era la via legal que s'utilitzava perquè una part del poble català, la del Principat de Catalunya, pogués votar: la llei de consultes no referendàries no semblava la millor via, perquè justament s’aposta per un referèndum vinculant, ni tampoc ho semblava el decret de convocatòria, que obria les portes a una reforma constitucional espanyola. En tot cas, també s’entenia que calia creure en el mateix que la majoria d'aquesta part del nostre país: que es pugui votar el 9N i que aquesta votació generi un mandat inexcusable que calgui materialitzar políticament. En aquests darrers dies s’han celebrat diverses cimeres, en les quals el Govern ha manifestat la seva reculada en el compromís de celebrar la consulta d’acord amb la llei suspesa, moment en què s’evidencia la responsabilitat d’ERC en un pacte de governabilitat que no garanteix cap pas endavant en el terreny de la consulta.

La CUP assumeix, en aquest sentit, la responsabilitat i lleialtat per no fer públics els dissensos, en una lògica d’assumir que calia que hi hagués un temps per a la reconstrucció d’una proposta vàlida i amb garanties per a l’expressió lliure de la gent el 9N a través de les urnes.

El Govern, ahir, va posar una proposta sobre la taula que plantejava un dispositiu per fer possible el 9N. Tanmateix, seguíem sense creure que el Govern el podia executar, tenint en compte els reiterats incompliments dels darrers dies; Desconfiança provada, que va fer que incorporéssim un llistat de garanties de compliment.

(LLISTAT DE GARANTIES PROPOSADES), i que mantenim vigents:

1.- Creació d’un òrgan composat per membres proposats pels diferents partits, de caràcter tècnic, que pogués comprovar a diari l’acompliment dels acords necessaris per a la realització de la consulta i ubicat dins de l’administració.

2.- La Comissió de Control assumiria facultats d’intervenció, control, comprovació i supervisió del desplegament de la consulta, així com de la campanya comunicativa institucional.

3.- Inici immediat de la difusió de la campanya institucional amb informació clara sobre tota la logística de la votació.

4.- Cobrir la vacant del membre de la Comissió de control proposat per ICV per a completar la Comissió de Control actual i fer-la efectivament representativa.

5.- Comunicació pública del full de ruta cap a la consulta desglossat per accions concretes i terminis; cronograma.

6.- Generació d’una seqüència comunicativa que emparés totes les fases de desplegament de la consulta.

7.- Crida a la participació d’observadors internacionals que puguin donar cobertura a la jornada del dia 9N.

8.- Realització d’una campanya pública deliberativa i de debat entorn els diferents posicionaments respecte a la pregunta de la consulta.

9.- Nomenament de la figura del Conseller de la Consulta, figura de consens de les forces polítiques amb capacitat d’intervenció en les diferents conselleries responsables de l’operatiu de la consulta.

10.- Compromís per escrit del Govern que assumeix el compromís amb la ciutadania que ha expressat la voluntat de poder fer possible la consulta el 9N.

11.- No acatar cap altre suspensió de l’estat al pla que pot fer possible votar el proper dia 9N, en una lògica d’obediència al mandat popular.

Totes aquestes propostes, democràtiques, transparents i públiques, enteníem que podien fer possible una consulta amb suficients garanties donat l’escenari actual.

Tot i així, el que es va veure sobre la taula era un tacticisme acumulat de la resta de partits i una raonable manca de confiança en el Govern.

El fet és que la proposta de consulta pel 9N, tal i com està plantejat en aquest moment, tot i ser la mateixa que es va plantejar ahir, ha perdut credibilitat i genera dubtes entorn de l’objectiu que persegueix; si és una veritable voluntat que el poble s’expressi o és l’enèsima recerca d’un encaix amb l’estat a partir d’una legitimació de CiU en el moment en què es troba més feble i amb les prospeccions de resultats electorals més baixos.

La proposta de llista conjunta no té credibilitat tampoc; no hi haurà llista conjunta, i les eleccions plebiscitàries tenen sentit si s’ha arribat al màxim del pols i tensió amb l’estat.

Per nosaltres, el major desafiament actual continua sent posar urnes, i la consulta continua representant una inversió en la lògica de representació política: situar l’expressió de la gent en el centre de l’agenda política. I això fa por a la partitocràcia, perquè obre una escletxa imprevisible, perquè la consulta popular podria donar obertura a un procés de canvi, i això, pel que sembla, fa por.

En aquest sentit, redoblem el compromís amb la consulta a partir de dues reivindicacions:

La CUP continua defensant que malgrat tot, com sempre, la mobilització i l’activació popular son els que poden fer irreversible qualsevol procés. En aquest sentit, malgrat que una taula de partits defineixi un determinat terreny de joc, sabem que la independència només serà possible si el procés popular desborda els interessos partidistes i de classe.

Crida als agents polítics i socials per tal que facin possible la consulta sense fer cap pas enrere. Urnes, urnes i més urnes era el mandat existent.

Finalment la CUP es reafirma en els seus principis i apostes polítiques, que són les que ha mantingut intactes fins el moment.

a) El nostre país són els Països Catalans, que tenen el dret a l'autodeterminació i a la plena independència política, econòmica i cultural respecte d'Espanya, França i la Unió Europea.

b) En el marc de l'estat espanyol, és impossible qualsevol procés d'autodeterminació sense la ruptura amb el marc jurídico-polític vigent, sense la desobediència amb la legalitat espanyola

c) Que l'exercici del dret a l'autodeterminació passa per l'expressió de la voluntat popular en el marc d'un referèndum vinculant, i amb una pregunta binària sobre la independència, i per la materialització immediata de la decisió presa en referèndum per part del govern

d) Que l'exercici d'aquest dret ha d'obrir les portes a un procés constituent en què el protagonisme popular desbordi les elits i obri la construcció d'una República dels Països Catalans que transformi d'arrel el sistema econòmic i social

Candidatura d’Unitat Popular
14 d’octubre de 2014
Països Catalans