Les viles també eduquen. Així com les ciutats, les entitats, els espais culturals, esportius i d’oci. Tots els agents eduquem. Totes les persones eduquem. Fins aquí, totes hauríem d’estar d’acord per començar a deixar de banda aquella idea retrògrada de que només l’escola educa, o només eduquem a casa... o és que realment mai treballem en xarxa i no educa ningú?

Les adolescents i joves viuen en una espiral de sobreestímuls, de competicions, de pressions, de desinterès enorme. Fa temps que les etapes vitals del seu desenvolupament s’han vist desdibuixades. Algunes troben la manera de sobreviure entre tantes exigències socials, acadèmiques, físiques... d’altres s’alliberen abans de tot això, algunes perden el camí i necessiten adults que les orientin si, però sobretot que les entenguin i, si pot ser, no des d’una visió de adulta, on els adults pensem que ho sabem tot i només responsabilitzem a les hormones de cada argumentació que ens volen fer els joves amb tot el seu dret i raó.

Si totes dediquem 5 minuts a fer una petita regressió al nostre jo de quan érem adolescents, veurem que segurament totes entenem com o què senten les joves, però totes estareu d’acord en que la societat era una altre i els estímuls també.

I us preguntareu perquè us parlo de tot això. Doncs perquè he començat l’escrit parlant de que les viles eduquen. Les viles eduquen, sí, però només eduquen en una línia positiva si els seus governants volen que així sigui. Així com un infant serà educat a casa de manera positiva o no segons si els adults que convieun amb elles decideixen fer-ho així.

El govern de Masquefa, doncs, genera actualment línies polítiques per crear un model educatiu positiu a les joves?

La resposta és clara. NO.

I no perquè jo, des del sofà de casa, hagi pres aquesta decisió. Sinó perquè crear línies educatives, socials, igualitàries a nivell polític és crear una base de valors per a la teva ciutadania. I fa anys que Masquefa no treballa amb una bona coherència POLÍTICA.

Tenim un alt índex de vandalisme municipal, que mirem de pal·liar amb sancions i càstigs.

Tenim un elevat índex de consum de drogues de manera precoç, donant per fet que les consumiran, tan de bo no fos mai així.

Desinterès acadèmic.

Consum d’alcohol i tabac.

I un sense fi de temes...que quedi palès que jo en cap moment jutjo a les joves, no és el meu paper i les entenc molt més que les polítiques que aplica el nostre govern.   

Si a nivell polític som conscients de tot això, d’això que són temàtiques que es parlen al dia a dia al carrer, que la gent comenta, que la gent veu, que només són algunes de les que ara, un dissabte qualsevol em passen pel cap... com pot ser que l’equip de govern no es prengui seriosament el futur de totes aquestes vilatanes, que al cap i a la fi, són el nostre futur?

Considero que a nivell tècnic es treballa amb cos i ànima per eradicar totes aquestes problemàtiques, però considero que a nivell polític encara no s’han obert els ulls i ni tan sols es pren amb la seriositat necessària aquest problema que, tard o d’hora, ens esclatarà a les mans si no ha començat a fer-ho ja.

Totes hem sentit com l’equip de govern treu ferro a la sala de plens cada vegada que l’oposició posa sobre la taula problemàtiques socials en aquesta línia.

Necessitem un canvi de rumb. Noves polítiques fetes per les joves, on elles siguin el centre d’atenció. Necessitem una vila educadora de debò. Necessitem ser el primer front comú que lluita contra algunes problemàtiques socials que tenim a les nostres mans poder generar canvis.