Pel que fa a l'educació, cal dir que aquesta feina ja està mig feta, ja que al voltant d'un terç de l'ensenyament obligatori és a mans privades, sota el paraigua dels anomenats concerts, amb els quals se subvenciona amb diners públics la segregació social.
Des de les escoles bressol fins a les universitats, hem assistit en els dos darrers anys a una reducció pressupostària en educació. Especialment lesiva ha estat la retallada (un 13%) practicada per la Generalitat de Catalunya en un context d'increment de l'alumnat en l'ensenyament obligatori.
Els efectes d'aquesta reducció en el pressupost destinat a educació han estat un increment de les ràtios i de les taxes, cosa que afecta directament les classes populars. D'altra banda, s'han acomiadat milers d'ensenyants, alhora que s'han augmentat les hores lectives (treballar més per menys, com escampa el mantra neoliberal).
Paral·lelament a aquesta degradació del sistema públic, els governs del PP i CiU han continuat la política que pretén traslladar els sistemes de gestió privada a l'ensenyament públic. Les darreres mostres són l'avantprojecte de la LOMCE o del decret de plantilles de la Generalitat de Catalunya, que desenvolupa la infausta Llei d'Educació de Catalunya (LEC) i permetrà que les direccions dels centres triïn a dit fins al 50% del professorat.
Aquestes mesures, que aposten per un funcionament vertical dels centres educatius, són presentades com a imprescindibles per millorar l'eficiència del sistema educatiu, és a dir, per reduir el fracàs escolar. Aquest plantejament oblida, però, un fet inqüestionable: l'anomenat fracàs escolar depèn fonamentalment de causes socio-econòmiques i no pas dels sistemes de gestió dels centres, com ho demostra el fet que, en igualtat de condicions socio-econòmiques, l'alumnat dels centres privats no obté millors resultats que els públics.
S'argumenta que no hi ha alternatives a les retallades, però no és veritat. D'entrada, sí que hi hagut recursos públics per salvar un sistema financer podrit i corrupte, un veritable atracament que ha servit per justificar posteriors retallades. D'altra banda, cal no oblidar els dos espolis que patim les classes populars catalanes: l'espoli per part de l'Estat espanyol i el frau fiscal generalitzat. Davant d'aquests espolis no hi veiem cap voluntat de superar-los, cosa que passaria en el primer cas per la insubmissió fiscal de totes les institucions a l'Estat espanyol i per emprendre iniciatives per combatre el frau en el segon.
Només la mobilització i autoorganització populars poden aturar l'ofensiva contra els serveis públics. Des de la CUP cridem la comunitat educativa a participar activament en les mobilitzacions convocades per a la setmana del 22 a 28 de d'abril per defensar un ensenyament públic, laic i de qualitat.

Convocatòries:

• - El 25 d'abril tancades als centres formatius (escoles, institus i universitats)
• - El 28 d'abril manifestació a Barcelona “Aturem els pressupostos antisocials, juntes podem!”
  • 11:30h Columnes:
    • Educació: Passeig de Gràcia – Aragó
    • Sanitat: Balmes - Gran Via
    • Funció Pública: Rambla Catalunya – Diputació
  •   12:30h Passeig de Gràcia amb ronda Sant Pere fins al Parlament