Aquest espai està ubicat en una zona prop on hi havia l’Era de Cal Met. Una vinya a on els últims anys s’hi conreaven presseguers, la tipografia seguia les corbes de nivell del serral.

Amb centenars de camions de restes industrials, de runes i altres deixalles es va reomplir al nivell del carrer al polígon i fins a tocar les cases del carrer oliveres.

Donant una volta de tant en tant podem veure l’evolució d’aquest espai i a vista de qualsevol que comprengui la natura podem treure’n unes conclusions sobre el concepte que en té qui el gestiona i va fer el disseny.

Primer de tot veiem que és un monocultiu el que propicia les plagues d’insectes i fongs poden estendre el corc de l’alzina.

El reg no funciona, pel que cada any s’han mort molts arbres que s’han replantat amb el cost afegit que això origina.

El tractament del sòl per fer créixer la fertilitat és nul. S’hi fan desherbats amb desbrossadores deixant-ho ben pelat, amb el risc d’erosió en temps de tempestes.

Només hi ha un espai pla plantat amb fàcil accés per poder gaudir dels arbres, els altres, comunicats per uns camins, fan molta pendent.

En tot el Bosc només hi ha tres bancs i tres taules. Unes escales d’accés per la part del carrer Doctor Rotllant baixant fins la part més baixa, al carrer de les Oliveres. Aquestes escales són del “peu tonto” les mides no són les correctes. Això vol dir que no es canvia el peu en el següent escaló i  ho fa molt cansat.

A l’hora de construir un espai verd públic s’han de tenir en compte un mínim de detalls: el cost de construcció i posterior manteniment, la sostenibilitat, l’ús, a qui va destinat, el lligam amb l’entorn, procurar una àmplia biodiversitat per mantenir un bon equilibri de l’ecosistema garantint la coberta vegetal diversificada per mantenir la humitat i fertilitat del sòl i alimentar la fauna auxiliar que ajudarà a l’autocontrol de les plagues. Fer les actuacions adients durant l’època que corresponen. Fer un correcte seguiment del reg i dels arbres plantats.

Hi ha usuaris que per les seves limitacions no poden caminar un tram gaire llarg, doncs fan falta uns seient a una distància més curta.

Cal implicar als pares i nens en el futur del Bosc.

Es demana que es tingui un bon respecte pels espais verds de la nostra vila fent el possible perquè la vegetació creixi dignament.

Per entendre bé la percepció d’un espai natural viu i ric suggerim llegir l'article enllaçat i, millor encara, el llibre de Gílles Clement “El Jardí en moviment”.